Alegria

Product Image

[@more@]

Segurament,
és el disc més intimista dels tres primers discos de la banda. És
el tercer i va sortir a la venda el 29 d’abril de 2002.
A diferència del segon, aquest disc té una atmosfera
i unes melodies més introspectives, més melancòliques,
en un mot, molt més lentes. La qual cosa no vol dir
que hagin perdut la seva capacitat de fer-nos ballar, perquè
Alegria conté ben bé tres cançons tan
animades com les que més: Patxanga, Alegria i Asteroide
núm. 15000.
Els dos trets definitoris d’aquest disc són la
poesia que traspua i la recerca de contraris, potser amb la
voluntat de trobar el sentit de quelcom. alguns d’aquests
contraris són, per exemple: alegria-tristesa, alpinistes-samurais,
animals-sentiments, dies-segles, etc. Es tracta, sens dubte,
d’un caos ordenat, a l’estil dalinià.
De tota manera, continuen tenint un estil propi, sui generis
i inconfundible. Un estil totalment únic, caracteritzat
per una veu ultrapeculiar, un orgue al·lucinant i unes
lletres surrealistes. En aquest tercer disc, s’hi recreen,
tot i que amb afegits i novetats, com ara la incursió
dins de la patxanga i l’atenuació de la seva sonoritat
marina, ara substituïda fins i tot en el disseny de la
portada, on els arbres prenen el lloc dels peixos, dels submarinistes
i de les barques, de la mateixa manera que els animals han
pres al lloc de la fruita com a lèxic més emprat.

Amigues i amics, aquest nou treball és com un decàleg
de l’alegria,és tota una declaració de
principis de la banda mallorquina. Hi trobareu autèntiques
joies que, de ben segur, esdevindran himnes. També
hi trobareu metàfores i altres figures
.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.