Batiscafo Katiuscas

El darrer disc és genial, i ritmes.cat n’ha fet la següent crítica:[@more@]En aquest nou àlbum, els mallorquins abandonen la rumba, el hip hop i la bossa nova, als quals van recórrer a Taxi, i es tornen centrar en el pop. Un pop illenc i tranquil, experimental, que parla de sentiments i de viatges interiors a través de lletres quotidianes i, a vegades, surrealistes.

Tot comença amb el tema que dóna nom al disc. Aquesta immersió submarina del científic Yuri Puscas emana soledat, tristesa i melancolia. El viatge interior continua en els següents deu temes entre els quals destaquen Wa Yeah!, el single vuitanter; la nostàlgica Tokio m’és igual; Darrera una revista, on intervenen aneguets de goma com a originals arranjaments, o Love Song i Mecanismes, on la veu de Pau Debon pren absolut protagonisme.

Tot i que el món introspectiu de Batiscafo Katiuscas potser no ha sorprès tant com el viatge a l’espai de Taxi, són molts els que arran d’aquesta nova aparició d’Antònia Font segueixen pensant "aquests tios estan sonats" o preguntant-se "què prenen per fer aquestes lletres?". I això és un bon senyal, segur.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.