Portaavions

Aqusta cançó la dedico a en Joan, fan d'AF que sempre em convida a una copa: 

Portaavions

Me falla un botó de l'abric
i pòsters en quadricromia anuncien
uns discos que vaig deixar aquí.
Davall les escales i mir les meves sabates.
Carrers que davallen i plugen
amb poca esperança de llunes,
que els moixos no surtin encara,
que dormin davall el teu cotxe.
Un dia de vespre i de son
que mires i aplegues la roba
que mai no sé on tenc la porta,
que no proliferen les hores,
que no puc cordar-me l' abric,
a un mon ple de combinacions,
combina el meu cel sempre gris
amb tots els teus portaavions,
badies de petroliers,
excuses de mal bevedors.
Li falta un capa de mel,
li falta un banda sonora
a aquesta mirada d'oliva i de gel.
Un dia de sucre i de son,
vols ser qui per mi ja no plora,
vols ser qui me xerri amb la planta,
que no puc omplir aquestes hores,
que no sé planxar el meu abric,
a un món ple de combinacions
combina el meu cel sempre gris
amb tots els teus portaavions,
badies de petroliers,
excuses de mal bevedors.

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.